• Artigos da colaboradora
• Outros colaboradores
• Perfil da colaboradora

• 
• 
• 
• 
• 

• 
• 
• 

16-10-2019

Un xulgamento político en todos os seus termos para afogar no cárcere o que saben sobradamente que vai seguir existindo: a dignidade dun povo que quer recoñecerse como tal.

Barbaridade consumada

MARÍA PILAR GARCÍA NEGRO

Unha miña amiga, en momentos de desalento, acostuma laiarse: “É que non temos remedio!”, “este país non ten remedio”. Fala de nós, galegas e galegos, e de comportamentos ou actitudes que se bañan no masoquismo ou, como mínimo, na resignación e no escepticismo. Eu adoito retrucarlle –aínda que en ocasións estexa tentada a darlle a razón-  que a que non ten remedio é España. Refírome á España política, por moito que o povo español, na súa inmensa maioría, está tamén convenientemente embrutecido por anos, décadas, séculos, de supremacismo españolista, de cerrazón intelectual, de complexo de superioridade, de sentido da propriedade das nacións dependentes dun Estado negador de todo o que non naza da súa propria imposición.

Non por esperada, a sentenza do Tribunal Supremo verbo dos presos e presas cataláns é menos bárbara. Doutoras-es terá a santa hermenéutica xurídica que podan analisar na súa textualidade esta sentenza. Eu non pertenzo a este gremio e só podo actuar como leitora e escandalizarme das clamorosas carencias de lóxica que contén. Como se pode compadecer a acusación de “levantamiento tumultuario” coa afirmación fachendosa de que os poderes do Estado sempre mantiveron a súa orde? Como se pode entrar a penalizar, en base a suposicións e conxecturas, as intencións, pensamentos, actos ad futurum... dos independentistas condenados? Ulo, o catálogo de ideas lícitas e ilícitas? Ora, este é un exercicio case estéril ou capcioso. Estamos ante unha operación de castigo, represión pura e dura e xustificación dunha barbaridade previa: dous anos ou ano e medio, segundo os casos, de prisión preventiva que agora cómpre lexitimar reforzando a pena. Un xulgamento político en todos os seus termos para afogar no cárcere o que saben sobradamente que vai seguir existindo: a dignidade dun povo que quer recoñecerse como tal, exercer o seu goberno e decidir en por si, porque non son menores de idade precisados de tutela. Non son individuos de Protectorado, como diría Castelao.

Hai dous feitos coetáneos que posúen todo o simbolismo do que está a acontecer. Un, de natureza estritamente política; un outro, pertencente á astracanada. O goberno español en funcións está a piques de culminar o traslado dos restos mortais do ditador xusto cando a herdanza da súa mensaxe  -continuación da historia española anterior- está máis viva que nunca: a España “una e indivisible”, o recoñecemento como único do “pueblo español”, o ferreño españolismo que é o grande ponto de encontro de dereitas, esquerdas e adláteres do arco político español. A segunda imaxe comunícanos a visión dun paracaidista, portador dunha enorme bandeira española, a bater contra unha farola, perante as máis altas autoridades do Estado. Tal cal: España a bater permanentemente contra a luz, contra a evidencia, quer dicer, contra a realidade de povos, de nacións, de sociedades con conciencia de si que non se deixan submeternenamedrontarcompracentemente.

Non, esta sentenza non retrata as vítimas. Retrata os vitimarios, devólvenos o verdadeiro rosto dun Estado montado sobre a negación de nacións, de identidades, de linguas, de economías, de culturas que viven fóra da elefantiase absorbente dos artefactos estatais. Por expresalo con palabras dun vello amigo catalán: Només saben venjar-se dels qui ens consideren els seus esclaus.

Cedo o espazo destas miñas pobres  e doloridas palabras a quen o merece en primeiro lugar, as condenadas e condenados nesta ignominia, en artigo que asinan conxuntamente Dolors Bassa, Jordi Cuixart, Carme Forcadell, Joaquim Forn, Oriol Junqueras, Raül Romeva, Josep Rull, Jordi Sànchez, Jordi Turull (Para todas e todos eles, o noso ánimo e a nosa solidariedade):

No s’ha fet justícia. La sentència és la trista culminació d’una instrucció que no ha respectat les garanties processals pròpies de l’estat democràtic i de dret. Un procés judicial que no ha buscat justícia. L’Estat ha buscat venjança i càstig. L’ús i abús de la presó preventiva, els escrits acusatoris de la fiscalia, els informes creatius de la Guàrdia Civil i les declaracions dels dirigents polítics espanyols anticipant decisions dels tribunals que ens estaven processant són les evidències que demostren totes les mancances processals d’aquesta causa contra l’independentisme. A través nostre es pretén escarmentar milions de persones que els darrers anys han defensat pacíficament l’exercici del dret a l’autodeterminació i s’han mobilitzat a favor de la independència.

El processament per rebel·lió s’ha demostrat que era premeditat amb l’únic propòsit de segrestar la voluntat de la ciutadania expressada a les urnes. L’emmordassament de la veu de milions de catalans i catalanes a través de la suspensió dels seus representants escollits a les urnes és d’una gravetat sense matisos en termes democràtics.

Tenim l’orgull d’haver impulsat i organitzat el referèndum d’autodeterminació. I convidem a tota la ciutadania de Catalunya a sentir-se orgullosa pel seu comportament l’1 d’octubre i per la dignitat mostrada aquella jornada i els dies posteriors.

Mantenim intacte el convenciment que la decisió sobre el nostre futur col·lectiu pertany només a la ciutadania d’aquest país. La nostra voluntat d’impulsar una Catalunya justa i lliure és indestriable a la nostra convicció democràtica i pacífica. Per això, des de la presó de Lledoners, Puig de les Basses i Mas d’Enric, renovem públicament el nostre compromís amb la democràcia per seguir defensant amb plena convicció i determinació el futur del nostre país. La nostra aposta passa perquè Catalunya esdevingui un estat independent en forma de república. Però abans que independentistes som demòcrates i per això mai renunciarem que siguin les dones i els homes de Catalunya les que s’expressin lliurement a les urnes per decidir el futur polític del país.

El contenciós polític que vivim no és pas nou, ve de lluny i som conscients que nosaltres som un esglaó més en el llarg camí cap a la llibertat del nostre país. Volem retre homenatge a tants homes i tantes dones que en condicions molt pitjors que les nostres han donat el millor del que tenien per defensar la mateixa causa que avui nosaltres representem, una causa que no és altre que la de la llibertat de Catalunya. Especialment recordem i honorem al president Lluís Companys, jutjat i condemnat per rebel·lió l’any 1934 per l’equivalent al Tribunal Suprem de l’època i assassinat el 15 d’octubre de 1940, demà farà 79 anys, per decisió d’un altre tribunal espanyol.

La sentència que ens condemna injustament a 100 anys de presó per defensar pacíficament el dret a l’autodeterminació no és obstacle, ans el contrari, per expressar de nou el nostre compromís amb el diàleg i a renovar novament l’aposta per trobar mitjançant vies democràtiques una solució al conflicte.

Encoratgem la ciutadania a perseverar en la dignitat mostrada aquests darrers anys, a no perdre la capacitat d’indignar-se i rebel·lar-se contra decisions injustes i sobretot a mantenir l’esperança de conquerir un futur de justícia i llibertat mitjançant l’exercici efectiu del dret a l’autodeterminació.

Fem una crida a sortir al carrer i fer que la nostra veu s’escolti arreu, de manera ferma, amb tot el coratge que tinguem capacitat de manifestar i amb una insubornable i incondicional adhesió als principis i la pràctica de la no-violència. Evitem provocacions i desautoritzem per la via dels fets aquells que volen confondre’ns i barrejar-nos en les pràctiques d’una violència que mai hem avalat ni avalarem.

Des de la fortalesa que ens dona el suport rebut de tantes persones i amb l’agraïment cap a tota la bona gent que anhela un futur més pròsper i una societat més justa i lliure i amb un record especial a les nostres famílies i amics i amigues per tanta estima i complicitat, us diem que ens en sortirem!  

14 d’octubre de 2019

• 
• 
• 
• 
• 

• Valorar (36)
• 
• 
•